FASE CUARTA

FASE 4: ELABORACIÓ DEL PLA D’ACTUACIÓ I PARTICIPACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT PLA                                                      

§   Objectius:

1. Aconseguir una millor inclusió dels alumnes de la USEE dins l’aula ordinària

1.1. Fomentar una actitud respectuosa i no superficial dels altres (escoltar, demanar disculpes, demanar un favor,...)

1.2. Participar de manera activa en les classes de l’aula ordinària

2. Millorar les habilitats socials relacionals per a facilitar l’accés a l’aula ordinària.

2.1. Potenciar actituds assertives en els alumnes

2.2. Facilitar estratègies de control emocional

21 de març

Inici del pla de treball a la USEE. Aprofito l’hora de Tutoria i presento als alumnes (avui hi són tots presents) les actuacions que portarem a terme fins a final de curs durant les hores de tutoria i alguna altra classe.

Estan tots a l’expectativa ja que la nova professora donarà classes per primer cop. Començo preguntant a veure que creuen ells que faig jo a l’Institut i a partir d’aquí els presenta la primera activitat que consisteix en treballar l’aprenentatge cooperatiu com a introducció i també com a metodologia per aplicar-ho al treball de les Competències Socials.

La meva introducció consisteix en una breu explicació, però tot i així, neguiteja en excés a un alumne que presenta hiperactivitat (fa una escalada de conductes disruptives). Amb les professores responsables de la USEE decidim la retirada d’atenció i el mateix recondueix la situació. La resta, respon prou bé als grups cooperatius.

L’activitat presenta no es pot acabar, el clima de la classe ha endarrerit l’exercici que tenia pensat (L’equip del Manel). Quedem que la setmana següent continuarem.

En acabar la classe em reuneixo amb la tutora de pràctiques i em comenta que de cara al proper dia, em pensi algun recurs (tipus dibuix) per a poder-li donar a l’alumne que presenta hiperactivitat i així evitar una escalada com la d’avui.

 L’elaboració del material per a treballar les competències socials ha estat adaptat  del programa desenvolupat per Segura, M et. al sobre les competències socials  a la ESO  (1r. Cicle), publicat i cedit al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

L’EQUIP D’EN MANEL (Guia per al professorat)

Objectiu:

·          Descobrir que el treball en grup genera més idees que el treball individual

Desenvolupament de l’activitat

1.      Lectura del cas “L’equip d’en Manel”

En Manel està tip de fer treballs en grup. Diu que ell treballa millor tot sol. Quan treballa en equip considera que perd molt temps. A més no està gens content amb el seu equip. La Rosa no fa res i s’aprofita del treball dels altres. En Joan parla molt, no respecta el torn de paraula i no escolta als altres. En Ramon intenta imposar les seves idees i sempre s’ha de fer el que ell diu. La Maria, en canvi, no diu mai res, es passa tota l’estona escoltant a la resta de l’equip i si no se li demana no participa. En definitiva, en Manel ha decidit fer d’ara endavant els treballs de la classe tot sol.

2.      Comentari

·          Després de que cadascú hagi llegit el cas, es pot mantenir una conversa entre tot el grup classe, explicant si s’han trobat amb algun cas semblant sobre la seva experiència anterior a l’hora de fer algun treball en equip, a l’institut o al col·legi de primària, si han conegut casos semblants als d’en Joan, la Rosa, la Maria o en Manel, etc.

·          El professor o la professora que dinamitza l’activitat pot acabar aquest intercanvi d’impressions amb aquest comentari:

“Segurament el problema d’aquest equip és que no saben treballar en grup de forma cooperativa, o, simplement, que l’equip no ha sabut organitzar-se a l’hora de treballar. Per això en Manel no està satisfet. En canvi, si el grup està ben organitzat es poden assolir moltes avantatges. Amb el que farem a continuació  intentarem descobrir les avantatges del treball en equip”.

3.      Exercicis sobre el cas de l’equip d’en Manel

3.1  Els alumnes, individualment, han d’escriure en l’apartat A de la plantilla les avantatges que ells consideren que –tot i el que diu en Manel- té el treball en equip: les raons a favor del treball en equip.

3.2  Tot seguit els alumnes es reuneixen en equips (4 o 5) i posen en comú les respostes personals que han escrit a l’apartat A. En una primera volta, cada alumne va dient una avantatge –només una- i un membre de l’equip (que fa de secretari) les va anotant en un full a part. Es donen tantes voltes com faci falta fins que tots els membres de l’equip han pogut dir les avantatges que havien escrit inicialment en l’apartat A de la seva plantilla. Si una avantatge que havia anotat algú ja l’ha dit un altre company, evidentment no s’anota en aquest full, en el qual queden recollides totes les avantatges que han aportat entre tots els membres de l’equip. Després cada alumne escriu, en l’apartat B de la plantilla, les avantatges noves que no havia escrit abans en l’apartat A de la seva plantilla.

3.3  Finalment, tots els equips de la classe posen en comú les respostes de cada equip. El qui ha fet de secretari de cada equip, en una primera volta, diu una de les avantatges –només una- que ha anotat el seu equip, i es donen tantes voltes com faci falta fins que hagin sortit totes les raons a favor del treball en equip. Un altre alumne fa de “secretari general” i va anotant a la pissarra les raons que han trobat entre tots els equips. En acabat, cada alumne anota en l’apartat C de la seva plantilla, les avantatges de la llista general que no havia escrit en els apartats A i B.

4.      Conclusions

El professor o la professora que dirigeix l’activitat demana que aixequin la mà tots els alumnes que han escrit alguna avantatge en els apartats B i/o C de la seva plantilla. Difícilment hi haurà algú que en l’apartat A de la seva plantilla ja hi hagi anotat totes les avantatges de la llista final. Sinó és així, senyal que han après alguna cosa dels companys del seu equip o dels altres equips, ja que entre tots han descobert més avantatges de les que haurien trobat tots sols.

Aquesta és una de les grans avantatges del treball en equip (que potser no havia sortit en la llista general...): Genera més idees que el treball individual.

L’EQ22 de Març

Avui des de la USEE fem una sortida al Museu Comarcal de la Noguera a veure una exposició de la Terra i Mart, matèria que estan estudiant actualment a l’assignatura de Socials. La sortida, però, només la fan els alumnes de la USEE perquè entre l’Equip Docent no hi hagut coordinació per anar tots els grups de la ESO junts.

La resta del dia faig acompanyament a l’aula ordinària de tres alumnes de la USEE. Avui tenen tutoria i Castellà. Observo que no interactuen ni participen en les classes i ben poc amb la resta de companys d’aula.

28 de Març

Continuem amb l’activitat de l’Equip d’en Manel que va quedar penjar la última sessió. Avui, però, s’ha de reorganitzar de nou el treball. Falta un company de l’aula i això no permet seguir amb les instruccions del treball cooperatiu que vam marcar el passat dia de classe.

Per tant, decidim treballar conjuntament els tres alumnes que estan presents a l’aula. En un principi, l’activitat es desenvolupa sense problemes. Però a mitja sessió ve un professor de l’aula d’informàtica a solucionar uns problemes amb els portàtils i aquest fet distorsiona el clima de la classe. En G. (alumne amb X-fràgil), es posa desmesuradament nerviós, trenca el paper i comença a donar cops a taula. Les professores d’aula m’avisen que al matí també ha estat així. Decidim retirada d’atenció i continuem amb el treball de grups cooperatius. Tot i això, hem de parar la classe i trencar la dinàmica de forma conjunta per reconduir en G. Decidim fer una activitat cooperativa de cuidar les plantes: uns van a buscar aigua per regar les flors mentres la resta les van preparant per regar. Així, aconseguim rebaixar l’estat de nerviosisme d’en G. i retornem als grups de treball cooperatiu. Ara però, els passo una fitxa amb uns quinze dibuixos corresponents a esports i ells han de discernir quins es poden jugar de forma cooperativa i quins altres no. L’activitat els motiva i acabem la tasca de l’aprenentatge cooperatiu.

29 de Març

Continuo amb la intervenció. Ara, però comencem a treballar habilitats socials concretes. Avui toca el “Posar-se d’acord”. Faig una breu introducció explicant el que és aquesta habilitat i posant exemples on els alumnes també hi col·laboren. Seguidament reparteixo un material que consta d’una dinàmica de grup que han de salvar individualment una persona d’un naufragi (una embarassada, un nadó, un ancià, una mare adoptiva) utilitzant la tècnica de posar-se d’acord. Després hi ha dues imatges: la primera dos nois discutint, la segona dos nois fent les paus. Els alumnes han d’inventar tipus còmic, la conversa que tenen els nois dels dibuixos. No hem acabat l’activitat que ha quedat pendent pel proper dia. Tot i així, s’han mostrat participatius i motivats vers l’activitat presentada.

HI HA UN CREUER TRANSATLÀNTIC I EL VAIXELL COMENÇA A ENFONSAR-SE. NOMÉS HI HA CINC PLACES PER A UNA PETITA BARCA QUE ENS POT RESCATAR, I CAL ESCOLLIR ENTRE DIVERSOS TRIPULANTS:

-UNA DONA EMBARASSADA-
-UN NADÓ
-UN HOME QUE VIATJA A AMÈRICA PER A FER-SE UN TRASPLANTAMENT DE COR
-UNA DONA QUE VA A BUSCAR EL SEU FILL ADOPTAT

1.       INDIVIDUALMENT ESCRIU A QUI SALVARIES I PER QUÈ?

2.     GRUPALMENT, A QUI HEU DECIDIT SALVAR I PERQUÈ?

EN LA IMATGE DE SOTA, IMAGINA QUE SÓN DOS GERMANS QUE S’ACABEN DE POSAR D’ACORD PER MIRAR LA TELEVISIÓ, INVENTAT QUE S’ESTAN DIENT, (FES COM L’EXERCICI 3).

4 d’abril

Avui hem de continuar amb el tema de les habilitats socials. Toca acabar l’activitat de l’últim dia sobre el posar-se d’acord. El clima de la classe però és diferent al de la última intervenció. Fa dos dies tenim una alumna nova a l’aula i la resta de companys presenten unes actituds diferents a la resta de dies de la intervenció es mostren molt pendents de la nova incorporació alhora que pretenen agradar.

M’ha estat més dificultós del que és habitualment reprendre l’activitat que va quedar penjada la setmana passada, donat que ha calgut fer de nou les explicacions per la jove que no hi era i aquesta s’ha mostrat reàcia en un primer moment. Finalment acabem i presento la propera activitat que consistirà en la competència social de demanar un favor. Els alumnes es mostren motivats per la tècnica del role playing a través d’uns dibuixos tipus còmic; manifesten que no voldrien pas sortir al davant de la classe però que així amb les vinyetes es troben més còmodes. Intentaré continuar en aquesta línia.

12 d’abril

Iniciem setmana amb la competència social de demanar un favor. Les estratègies utilitzades segueixen la línia en l’anterior habilitat de posar-se d’acord. Faig una breu explicació sobre demanar un favor, amb quatre premisses bàsiques a utilitzar com el si us plau i el gràcies.

Aprofito aquesta estona per planificar l’activitat de demà. Anirem a donar un volt per Balaguer concretament al riu i allí, continuarem treballant competències. Avui de moment no entrego cap fitxa i me les guardo per l’excursió de demà. He pensat que podem llegir un conte plegats sobre els favors. A priori els fa una mica de mandra perquè volen anar al seu aire i no asseure’s a llegir un escrit:

DEMANAR UN FAVOR:

1. Encercla els favors ben demanats de les següents frases:

A. Eh, tu dóna’m la teva jaqueta que tinc fred

B. He d’anar al metge sol, per tant tu vindràs amb mi

C. Tinc el cotxe espatllat. T’importaria agafar tu, el teu

D. Em trobo malament per anar a comprar. Així que hi hauràs d’anar tu.

E. Pots apagar la televisió, que tinc mal de cap, si us plau?

D. Per favor, em podries anar a buscar la meva filla a l’escola; jo acabaré tard del treball i em serà impossible.

2. De les frases anteriors escriu correctament com demanaries el favor, en cas que no estigui ben demanat.

3. Demana-li un favor a un company de classe o al professor.

  

13 d’abril

Durant el matí, executem l’excursió que tenim programada. Aprofitem per treballar les senyals de trànsit i l’orientació espacial que treballen a la classe de socials a primera hora del mateix dia 13. Així que, després del pati, marxem plegats els alumnes de la USEE amb els professors referents (la psicopedagoga, l’educadora i jo) tots carregats amb el material a treballar (mapes, càmera de fotos, tisores, papers,...)

Un cop al nostre destí, el riu de Balaguer, els alumnes aprofiten per recollir plantes per la classe de natura i quan ja portem una estona es asseiem en un voral del riu sota un arbre i comencem a llegir el conte del Gnomo Jerómo que tracta de les competències socials de demanar un favor i també d’acceptar la petició. Ens posem en rotllana i llegim dues frases cadascú i així alternativament fins que acabem. Finalment el conte ha agradat, tot i la mandra que feia posar-se a llegir en un entorn tant bucòlic. En acabar la lectura també dóna temps de fer el comentari del conte i tots poden dir que el pensen de l’actuació del protagonista.

Fins aquí la sortida. És hora de tornar cap a l’Institut, a la tarda continuarem amb el tema de demanar favors, a veure com ens hem sortim.

En reprendre les classes a les tres, passa quelcom inexplicable als passadissos de l’Institut; em dona la sensació que hi hagut una baralla entre alumnes. Hi ha grupets i molts plors. Poc a poc, em vaig endinsat cap a la classe i també veig molts professors pels passadissos.

Finalment, algú que pot expressar parla de mort. El descontrol cada cop és més gran. I entre llàgrimes, cops i crits ens enduem els alumnes de segon d’ESO a tutoria. Ara toco tutoria a l’aula ordinària.

Tot i així, és impossible. S’ha mort una companya de segon d’ESO a la classe de gimnàstica i els alumnes estan massa afectats per seguir. No els puc retenir a l’aula i en un moment els passadissos s’omplen de nou.

De manera, que amb l’Equip de professors decidim concentrar els alumnes a la pista esportiva, almenys alí sembla que hi ha més contenció, però no pas emocional perquè es contagien, els uns als altres.

Per ordre de Direcció, l’endemà les classes queden suspeses.

MEDIO KILO DE AZÚCAR

- BUENAS TARDES MI QUERIDO VECINO. VENÍA A PEDIRLE UN FAVOR...

EL GNOMO JEROMO TORCIÓ EL GESTO. SIEMPRE PIDIÉNDOLE FAVORES A ÉL, CON LA FAMA DE TACAÑO QUE TENÍA. ¿POR QUÉ NO ESCARMENTABAN? ÉL VIVÍA TRANQUILAMENTE

EN SU SETA GIGANTE, SIN PEDIR NUNCA NADA A NADIE.

DURANTE EL VERANO HACÍA SUS PROVISIONES PARA EL INVIERNO, Y DURANTE EL INVIERNO SE LAS COMÍA Y NADA MÁS.

¿POR QUÉ NO HACÍAN LO MISMO TODOS SUS VECINOS, QUE SIEMPRE ANDABAN PIDIÉNDOLE QUE SI UN HUEVO, QUE SI UN POQUITO DE SAL, QUE SI UNA TAZA DE NÉCTAR, QUE SI UN GRANO DE MI PIMIENTA?

¡BRRRR!2

- ¿QUÉ QUIERES AHORA, PEQUEÑO? - GRUÑÓ AL VER QUE EL MÁS CHIQUITITO DE LOS CASTORES SEGUÍA EN EL UMBRAL Y NO SE MARCHABA. - MAMÁ ESTÁ HACIENDO UN PASTEL Y DICE QUE SI USTED, QUE ES TAN BUENO, ME PUEDE PRESTAR UN KILO DE HARINA.

EL GNOMO JEROMO SE LLEVÓ LAS MANOS AL GORRO VERDE Y PUNTIAGUDO QUE TAPABA SU CALVA.

¡ NADA MENOS QUE UN KILO DE HARINA! ¿ Y CUÁNDO SE LO DEVOLVERÍAN?

CASTORÍN ASEGURÓ QUE ENSEGUIDA, EN CUANTO MAMÁ CASTORA FUESE AL MERCADO EL JUEVES.

A REGAÑADIENTES, EL GNOMO JEROMO SE METIÓ EN LA COCINA Y SALIÓ CON EL PAQUETE, QUE ERA MÁS GRANDE QUE ÉL. CASTORÍN SE LO CARGÓ A LA ESPALDA, A DURAS PENAS, Y SALIÓ TAMBALEÁNDOSE.

Y EL ENANO EGOÍSTA CERRÓ LA PUERTA, LE DIO UNA VUELTA A LA LLAVE, ENCENDIÓ SU PIPA Y SE PUSO A LEER DELANTE DE LA CHIMENEA.

PERO AL POCO TIEMPO VOLVIERON A LLAMAR.3

¡ TOC! ¡TOC!

- ¿QUIÉN ES?

-¡SOY YO, CASTORÍN! ¡ÁBREME!" VAYA- PENSÓ EL GNOMO JEROMO- ÉSTE ME VIENE A DEVOLVER LA HARINA. NO CORRÍA TANTA PRISA."

PERO CASTORÍN LE PIDIÓ UN HUEVO, AUNQUE FUESE DE PALOMA. SU MADRE ESTABA HACIENDO UN PASTEL...

-CONQUE UN PASTEL, ¿EH? ¡BRRR!

POR POCO, EN LUGAR DEL HUEVO, LE DA UN GARROTAZO. PERO, ENTONCES, ACASO NO PODRÍA RECUPERAR NUNCA EL KILO DE HARINA PRESTADA. Y LE DIO EL HUEVO... PERO DE GORRIÓN.

CASTORÍN, A PESAR DE TODO, SE MARCHÓ TAN CONTENTO. Y EL GNOMO JEROMO CERRÓ LA PUERTA, LE DIO DOS VUELTAS A LA LLAVE, ENCENDIÓ SU PIPA OTRA VEZ Y SE PUSO A LEER.

AL CABO DE UN RATO, VOLVIERON A LLAMAR.

¡ ERA CASTORÍN DE NUEVO! AHORA PEDÍA UNA TACITA DE DULCE DE FRAMBUESA. - TAMBIÉN PARA EL PASTELITO, ¿VERDAD? ¡ BRRR! Y EL GNOMO JEROMO TUVO QUE ENCERRARSE EN LA COCINA, PARA QUE CASTORÍN NO LE VIERA QUITARSE EL GORRO Y MORDERLO CON RABIA.

PERO PARA RECUPERAR LA HARINA Y EL HUEVO NO LE PODÍA PEGAR AL PEDIGÜEÑO, Y LE PRESTÓ LA TACITA DE DULCE, SÓLO QUE EN LUGAR DE SER UNA TAZA DE DESAYUNO FUE UNA DE LAS DE CAFÉ, Y EN VEZ DE DULCE DE FRAMBUESA ERA DE CIRUELA, PARA QUE SE FASTIDIARAN Y LES SIRVIERA DE PURGANTE.

Y CASTORÍN SE MARCHÓ TAN CONTENTO. Y EL GNOMO JEROMO CERRÓ, DANDO TRES VUELTAS A LA LLAVE. VOLVIÓ A ENCENDER SU PIPA Y SE PUSO A LEER.

Y AL CABO DE UNOS INSTANTES, CASTORÍN LLAMÓ UNA ÚLTIMA VEZ. NECESITABAN, PARA EL PASTEL. ¡MEDIO KILO DE AZÚCAR!

EN EL COLMO DE LA DESESPERACIÓN, EL GNOMO JEROMO ENTRÓ EN LA COCINA

, PERO SALIÓ CON UN PAQUETE DE SAL Y SE LO DIO A CASTORÍN. NO LO NOTARÍAN Y SE LES ESTROPEARÍA EL PASTEL, POR PEDIGÜEÑOS, EA.

¡Y EL GNOMO JEROMO ESTABA LEYENDO, CUANDO LLAMARON OTRA VEZ!

AHORA ERA LA FAMILIA DE LOS CASTORES EN PLENO. VENÍAN TODOS JUNTOS A FELICITARLE POR SU CUMPLEAÑOS, Y A REGALARLE. ¡EL PASTEL!

Y EL GNOMO JEROMO SE DESMAYÓ.

  

2 de maig

El meu primer dia després del retorn de setmana santa. Costa engegar amb el que vam deixar a mitges abans de marxar de vacances. Encara està present el tema de la mort de la companya de 2n d’ESO, si més no, el dol es va superant poc a poc entre els alumnes i professors.

Reprenc les activitats amb el conte sobre demanar favors. Després treballem una fitxa respecte aquesta mateixa habilitat social. I per acabar el dia, dóna temps de presentar i acotar la competència social de disculpar-se. Els alumnes practiquen amb una mena de postal amb la que han de disculpar-se a algú que darrerament hagin patit algun conflicte.

El dia es desenvolupa amb normalitat i els joves de la USEE es mostren motivats en els aprenentatges i materials que els proporciono per treballar l’objecte d’estudi.

3 de maig

Toca tutoria a l’aula ordinària. Els alumnes treballen amb una WebQuest www.xtec.net/~cescude/Z9WQ04%20Proces.htm sobre el tema del Bullying. Observo que els alumnes de la USEE els costa de formar grups amb la resta dels alumnes de la classe. Prefereixen estar sols a l’ordenador que treballar amb petits grups.

La següent hora, faig orientació formativa als alumnes de la AO. Es tracta d’un grup de tres alumnes que el curs vinent volen accedir als CFGM, i els proporciono la orientació necessària alhora que omplen una fitxa amb les seves preferències i gustos.

  

9 de maig

Últim dia d’implementació del projecte sobre les competències socials. He decidit passar un vídeo del youtube per a convidar-los a la reflexió sobre el tema d’assumir responsabilitats i el treball en equip treball el primer dia del pràcticum amb l’activitat de l’Equip del Manel. http://www.youtube.com/watch?v=JOhDDSJf-OU