CONCRECIÓ DEL PRACTICUM:
1. Un Institut de tothom i per a tothom.
1.1. Projecte d’atenció a la diversitat dins una escola inclusiva
1. Descripció del tema del projecte
L’àmbit escollit per a la realització del pràcticum és l’educació escolar de 0 a 18 anys. Tracta de la intervenció psicoeducativa en un centre educatiu de secundària; concretament es tracta de la realitat de la USEE i la integració dels alumnes que en formen part, a la vida quotidiana de l’Institut, sota el paraigües de la finalitat:
- Facilitar la integració escolar dels alumnes de la USEE dins l’aula ordinària
Ø Concreció de la intervenció que es pretén dur a terme:
- La proposta sòcioeducativa es limita bàsicament a la intervenció amb els alumnes que formen part del recurs de la USEE per tal de millorar les relacions d’aquests amb la resta de l’Institut, ja sigui amb els companys d’aula ordinària com la participació activa en la dinàmica i vida quotidiana del centre educatiu.
- Així el que es pretén a través de l’aprenentatge cooperatiu és el treball de les habilitats socials d’aquests joves, bàsicament les que fan referència al camp relacional (raonament moral i valors, el saber escoltar, disculpar-se, demanar un favor, posar-se d’acord,...) per tal d’afavorir una integració amb més èxit dins les activitats diàries de l’Institut i molt especialment la seva inclusió a l’aula ordinària.
2. Supòsits teòrics del projecte.
L’atenció educativa dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials ha sofert canvis significatius en els darrers anys en el nostre sistema educatiu. Sembla, però ja poc qüestionada l’atenció a la diversitat i es va perfilant a poca poc el que s’anomena l’escola per a tothom o escola inclusiva.
Seguint Stainback (1999) són escoles inclusives les que accepten tots els alumnes, tant si presenten un retard sever o profund, com si presenten dèficits motors, problemes de comportaments disruptius,...Les escoles inclusives parteixen de la idea que tots els membres del centre tenen els mateixos drets i pretenen oferir-los programes educatius apropiats i els suports que puguin necessitar per tenir èxit en l’aprenentatge i, desenvolupar-se correctament en la comunitat.
Per a què aquesta inclusió es doni de la manera més efectiva possible, l’eix vertebrador de la intervenció pensada per a dur a terme a la USEE de l’Institut de Balaguer tindrà com a marc de referència un dels continguts que esmenta Climent Giné (coor) a "La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado”: L’aprenentatge entre alumnes com a suport a la inclusió.
Això també implica la incorporació dels professionals a l’àmbit de l’educació dita “ordinària”, no com especialistes aïllats dins d’un altre col·lectiu, sinó com a professionals que han de compartir la tasca educativa de tot l’alumnat. És necessari crear un nou model d’intervenció professional integrat en un entorn més ampli en el qual tothom aporti el que és vàlid de la seva experiència basat en el treball col·laboratiu. Aquesta perspectiva d’intervenció col·laborativa guiarà tot el procés, tant pel que fa a la recollida de dades, com al disseny i la posterior valoració de l’aplicació educativa.
Respecte al disseny i implementació de les intervencions, es faran seguint els principis de la Concepció Constructivistala USEE , serà essencial i seguint els principis de la CCEAE , tenir en compte alguns factors importants per a dur a terme intervencions adequades, com: els components afectius, psicosocials i relacionals de l’alumne. Per tant, l’aprenentatge cooperatiu és un marc ideal perquè puguin aprendre junts alumnes diferents. Dins aquest marc de cooperació es treballarà les habilitats socials relacionals com a millor forma d’inclusió dels alumnes de la USEE a l’Institut. Tot i que seguint a Segura, M. et al. : per a l'entrenament en habilitats socials, tant els autors com l’experiència recomanen que el grup no sigui inferior a vuit persones, ni gaire superior a dotze, però en el nostre cas i tenint en compte els perfils i caracterísitques dels integrants de la USEE , el grup estarà format per les quatre persones que integren la Unitat.
Pel que fa a la metodologia per treballar les habilitats socials, Goldstein a Segura, M. et al. proposa per a l’aprenentatge d’habilitats socials: modelatge, interpretació (o role-playing), crítica i generalització. L'anomena mètode estructurat. Tot i que, pels alumnes de la USEE no és el mètode més indicat per l'excessiu èmfasi en el role-playing, la representació d'habilitats socials a classe. Hi ha alumnes que fan molt bé aquestes representacions a l'aula, però canvien radicalment quan són al carrer i a casa, perquè ja "s'ha acabat el temps de classe" i tornen una altra vegada a la veritat; o bé hi altres alumnes que pels seus trets i per poca tolerància a la frustració en cas de no saber com escenificar una habilitat social davant de la resta de companys, aquest mètode, podria perjudicar l’objectiu que es persegueix.
3. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Després d’escollir com a àmbit d’intervenció l’educació secundària i optar per a què sigui l’Institut Ciutat de Balaguer, el centre educatiu on desenvolupar-les, sobretot per l’interès personal d’ex-alumna, he centrat com a nucli del projecte de pràctiques la USEE. Els
- És el primer any que a Balaguer i concretament a l’Institut hi ha el recurs de la USEE. Perla USEE , i de com s’integra aquesta a l’Institut, a la ciutat de Balaguer i rodalies, ja que cal estar amb estreta coordinació amb altres centres, com ara l’Escola d’Educació Especial, l’EAP i altres centres educatius per tal de, perfilar el recurs com una unitat més estable de cara cursos següents.
- Actualment, conformen la Unitat de Suport a l’Educació Especial, quatre alumnes amb el certificat de discapacitat però summament diferents entre ells (des d’un alumne amb síndrome x-fràgil amb discapacitats que interaccionen amb trastorns mentals). Per tant, és bàsic treballar conjuntament les seves diferències per poder facilitar la seva integració a la vida quotidiana de l’Institut. Tot i així, cal tenir en compte que els trets d’aquests alumnes sovint els dificulten una integració a la societat de forma exitosa; en gran mesura perquè no tenen una adquisició de les habilitats socials adequades. Com exposa Segura, M. et al. al programa de competència social , del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: les habilitats socials són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva.
Ø Continuïtat del projecte en un futur immediat.
L’elaboració d’aquest projecte suposarà tenir un referent per a treballar en cursos posteriors les habilitats socials amb alumnes de nova incorporació a la USEE. Suposarà un estalvi de temps als professionals alhora que es podran introduir millores, adaptacions, canvis,... en base als resultats obtinguts en l’aplicació.
4. Subjectes del projecte.
Els subjectes són quatre alumnes d’edats entre 12 i 14 anys que formen la Unitat de Suport a l’Educació Especial a l’Institut de Secundària Ciutat de Balaguer.
· Les dimensions o nivells de la pràctica educativa:: la intervenció es desenvoluparà amb els alumnes que conformen la USEE tant dins aquest recurs com en la seva inclusió a l’aula ordinària de segons d’ESO.
· Variables d’anàlisi de la pràctica educativa implicades en el projecte: factors de la intervenció que poden ajudar a conèixer i millorar la situació de la intervenció, i alhora poden modificar-la, estan categoritzats en els relacionats directament amb els alumnes i els externs:
Ø Aspectes intrínsecs dels alumnes tant de la USEE com els de l’aula ordinària:
o Factors emocionals i afectius: predisposició, motivació, participació, expectatives, la manera prèvia de relació de l’alumne,...
o Factors cognitius: desenvolupament i maduració, capacitat intel·lectual,...
o Factors sociofamiliars: context immediat, pràctiques educatives familiars,...
o Factors culturals: costums, religió, ètnia, escala de valors, tipus d’educació,..
Ø Aspectes extrínsecs (del centre, l’Equip de Professionals, metodologia,...)
o El tipus de col·laboració que es doni entre l’Equip Docent que imparteix classes amb aquests alumnes: coordinacions, treball en equip, assumpció de responsabilitats, implicació,...
o L’organització social de l’aula que marqui cada professor: si es treballa en petit grup, si són classes magistrals, ...
o La mortalitat experimental, és a dir, la possibilitat que deixin d’assistir a classes els alumnes de la intervenció o baixes en l’equip docent.
o La presència d’una nova persona a l’Equip Docent, en qualitat de practicant i que no domina la dinàmica interna de funcionament de l’aula i del centre.
5. Bibliografia bàsica necessària.
v Cèsar Coll (coord). (1997). Psicologia de la Instrucció. Universitat Oberta de Catalunya: Barcelona
v Pla d’acció 2008-2015 “Aprendre junts per viure junts”, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
v Duran, D., Giné, C. i Marchesi, A. Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
v Moya Ollé, J. i Anguera Argilaga, T. Problemes de comportament en infants i adolescents a Catalunya: trastorn per dèficit d’atenció i trastorn de conducta, necessitats educatives que generen, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
v Segura, M., Mesa, J.R. i Arcas, M. Educació Secundària Obligatòria 1r cicle: Programa de competència social (Habilitats cognitives, creixement moral i habilitats socials, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
v David Duran a "La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado" Climent Gine (coordinadora) Editorial: Horsori
v Mauri, T., Monereo, C. i Badia, A. (coords.) (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal, volum l. Barcelona:UOC
